Sóc un dels dos mossos d’esquadra ferits per un tret d’escopeta retallada la nit del 25 de Febrer de 2010. El requeriment a mossos va esdevenir per unes molèsties veïnals, en arribar al pis, la situació era una altra. De l’actuació, com sabeu, varem resultar ferits dos mossos desprès que un dels dos subjectes que estaven intentant robar a l’immoble ens va disparar un únic tret.
Els teníem a l’abast, varem observar les seves siluetes i la seva posició desprès que van sortir de l’immoble per fugir per un terrat. Res no va denotar cap altra intenció que no fos la de quedar-se quiets, ells no es van moure, i de sobte vaig sentir un sotrac, un cop fort i vaig recular. En intentar treure l’arma em vaig veure els braços sagnant i sense força. El meu company tenia la cara plena de sang, varem recular per posar-nos a cobert i demanar reforç, el “pòquet” estava rebentat per un perdigó, el company va donar l’alerta. Desprès d’això, m’esforçava conscientment per mantenir la respiració.
El tret realitzat amb una escopeta de caça retallada ens va escampar perdigons per tot el tronc superior, abdomen, braços i cara, més de 40 impactes, alguns superficials i d’altres més profunds tocant òrgans vitals com el cor, el pulmó i el fetge.
La nostra professió entranya uns riscos que tots coneixem i assumim, i des de fa molts anys s’està demanant una armilla de protecció individual que ens doni la tranquil·litat de poder cobrir serveis sense posar en risc la nostra vida.
Podia haver passat el pitjor, i en aquests moments ni el company ni no estaríem aquí adreçant-nos a vosaltres, les nostres famílies estarien desfetes, els nostres companys d’escamot enfonsats. Seriem una estadística negativa per qui només mira els costos econòmics i els índex de sinistralitat que li convenen, però només això, uns números a oblidar per a uns, un buit per a d’altres.
Però estic aquí, masegat, adolorit i amb la moral molt alta, acaronat pel caliu de tots el que m’envolten, amb el luxe de la professionalitat dels meus companys i les meves companyes, amb el suport de tota la gent que m’ha trucat que m’ha vingut a visitar i m’ha donat a entendre que valoren molt la meva presencia en aquest món.
Moltes gràcies, companys, companyes, que d’aquestes línies surti una forta abraçada per tots, i si pogués fer-vos un regal, que sigui el convenciment conscient que necessitem estar protegits quan anem a serveis, que la nostra vida no te preu, ni és un número ni una estadística, que tots som necessaris, que tots som un únic cos.
F.L.S.
Ànims i una abraçada ben forta, espero que ben aviat tornem a gaudir d’uns companys més a la feina. Personalment, vaig tenir el plaer de tenir-te de comandament i en tinc un record d’allò més bo, un professional de cap a peus, i una persona afable i seriosa en tot moment, ara només falta que aquests fills de puta siguin capturats i els pogueu mirar a la cara amb el despreci que es mereixen el dia del judici i que desapareguin de la societat durant molts anys.
Una abraçada.
C.C.S.
recupereu-vos aviat companys!!!
rebeu una abraçada des de les Terres de l´Ebre.
Gràcies per aquestes línies, company! És molt bonic estar tapant forats per cobrir l’estadística i mentrestant…, la resta (els de carrer), anem sobrevivint com podem, i esquivant la mala sort, perquè evidentment, com no et vingui de cara (la sort), estem venuts!
Salut!
Anims company per la feina ben feta. Tens tota la raó però per ells si que som un número , una estadistica, no els importa res de nosaltres, en aquest cas els hi ha sortit be i no hauran de donar explicacions. No els importa la nostra seguretat per res. Diuen que catalunya no és el país vasc i no ens calen armilles, que t’ho diguin a tu. Ens vesteixen amb fosforitos als de seguretat ciutadana, una altra barbaritat, per això ereu més fàcilment visibles. He sentit comandaments que es tibaven dels cabells parlant del fosforito a seguretat ciutadana, per la nit és l’únic que es veu, un punt de mira molt fàcil- Però no els importa res, únicament la seva estadistica i q es veigui policia. Si volen que es veigui que possin més però com cal.I els sindicats que fan? RES!!!!!!!!!! a sí, signar l’acord amb els jefes que queda prohibit el jersei i que s’ha d’utilitzar el fosforito, però res més . Aixi ens va, la feina surt per les ganes de la gent, però això té un limit.
Una abraçada molt forta i ÀNIM company
Caporal, sempre amb tú pel que necessitis, sempre companys i sobre tot sempre amics..
Gràcies per donar un cop mes els consells ens dones per sortir al carrer amb seguretat.
GRACIES
un company, un amic i part de la teva vida
GRÀCIES COMPANY!!! Som molts els què pensem com tu, però pocs els que s’atreveixen a dir-ho a crits com tu has fet. Desgraciadament, les coses no canvien fins que no passa el pitjor. TOTS ESPEREM que la teva veu sigui escoltada allà on hagi d’arribar. ESTIC AMB VOSALTRES!!!
ànim company des de Salt, que et milloris i estiguis a tope ben aviat!!!!!!!!!!!!
Força Ferran i companya, anim i recupereu-se de seguida, gent com vosaltres es necessita per demostrar als nostres politics que això tira endavant gràcies a nosaltres. SANTI 6714 desde Sabadell
Gràcies Caporal no només pel que dius i penses sinó també per la teva manera de ser, de treballar i de tractar a la gent que t’envolta.
Jo no porto molt de temps al cos però no és necessari per adonar-me que he tingut un gran professional al costat i el que és més important una gran persona.
Tú has sigut el meu primer comanament i n’estic molt orgullòs.
Des de Barberà, una forta abraçada.
CFR
Molts ànims i una abraçada de tots el companys de SCC-BCN, que no estem presents amb el dur dia a dia, però patim per emissora les vostres comunicacions.
Bones company es molt trist que tingui que passar una desgracia per adonar-nos que estem venuts, pero a la casa li surt mes VARATO pagar dos ferits o algo mes greu, que pagar unes armilles per nosaltres.
Que et milloris, un company de girona.
Una mostra de suport i que us recupereu ben aviat. La vostra reivindicació, és la nostra també.
Des de l’Empordà, una abraçada.
Muchos animos y que os recupereis totalmente lo antes posible. Soy compañero de GU. BCN, y a pesar de que solo nos vimos en una ocasión cuando viniste a nuestras dependencias por una intervención, dejaste patente tu profesionalidad y la buena predisposición para colaborar, como deberia ser siempre en las relaciones entre los diferentes cuerpos policiales.
En cuanto a las reivindicaciones que haces en tu escrito, he de decirte que en mi caso estuve durante 14 años trabajando en turno de noche y la sensibilidad que demostraban los responsables policiales en cuanto a las condiciones de trabajo de los policias era la misma de la que tu te quejas. Esperemos que de una vez por todas esto cambie y no sea a costa de mas casos como este.
Un fuerte abrazo y suerte para todos.
Sobre todo os deseo una pronta recuperación en todos los aspectos.
Soy de la GUB turno noche y cuando veo casos como este y la forma de proceder de los altos jefes y consellers en relación a la seguridad nuestra, la cual les importa bien poco, lo único que les interesa es mantener la poltrona, eso si con escolta, es cuando pienso en lo que me decían algunos veteranos “VISTA LARGA, PASO CORTO Y ESPERAR EL DÍA 28″, cuanta razón tienen estos caimanacos.